și mă adânceam necontenit,
fără îndoieli și fără frică
pluteam adesea ostenit.
De dragoste, de dor de tine
înțelegeam al vieții sens,
ce îmi zăcea greoi în ceafă
cu jind vorbindu-mi, mult, intens.
Căci doar privirea ta domoală
mă răzbătea de-a lungul,
nici valuri, nici a lor cerneală
nu-mi inundau cuvântul.
Așa cum doar simțind cu tine
pluteam adesea ostenit
și-n ochi ca-ai tăi de mare plini,
străluminau lumini.
sin duda me reflejaba,
me adentraba sin cesar
y a menudo flotaba.
Contigo en amor y anhelo
la vida me alcanzaba,
hasta que un leve desvelo,
me hablaba en palabras.
En cuanto tu dulce mirada-
me arrebataba entera,
me rescataban las olas del mar,
me devolvían soltera.
Porque solo contigo,
a menudo flotaba sin velo
y en ojos como los tuyos
a verlos brillaba el cielo.
sens dubte em reflectia,
m'endinsava sense parar
i sovint lleuger surava.
Amb tu en amor i anhel
la vida m'aconseguia,
fins que un lleu desveltllament,
em parlava en paraules.
Quan el teu dolç mirada-
m'arrabassava sencera,
qem recatavem les ones de la mar,
em retornaven soltera.
Perqu è només amb tu,
sovint surava sense vel
i en ulls com els teus,
a veure'ls brillava el cel.
und sah ein Meer voll Friede,
so ging ich immer tiefer
und ließ mich ohne Mühe treiben.
Und in der Sehnsucht verfangen
verstand ich das Leben,
der mir schwer im Nacken lag
zu jener Zeit entrüstet.
Denn nur dein- so sanfter Blick
reiste mich mit,
und die Meerestinte
schlug Wellen Blau-Infinit.
Denn nur in Gefühl mit dir,
schwebe ich oft ohne Mühe
und in Augen wie deine,
das Meer findet Ruhe.
14.01.2025