¿Se la conoce?
porque creo que le he visto.
Andaba muy serena
y pasándome tan cerca me sonrió,
sus ojos bien abiertos me enamoraban
y parecían hablarme.
Por más que no la entendiera,
quería responderle,
quería abrazarla,
haberla hecho mía.
¿Podría haber sido posible que la cualquiera yo
notara ese celestial calor?
tan suavemente dulce,
que me llegó al alma y penetró mis huesos,
llevándose hasta entonces sentido mi dolor.
No deseaba acabar,
pero oí sus pasos
queriéndose en silencio
con voluntad marchar.
Por miedo, me puse de rodillas,
le había alcanzado sus muy delgadas piernas,
lo único que más amaba en aquel momento;
y la llamaba al nombre,
le suplicaba al cielo,
no encontraba paz.
Pero la vi llorar,
me regañaba su mirada triste,
que por mi egoísmo
le había condenado quedarse suspirar.
Ahora, me pregunto
¿es esto que buscaba?
Dañar lo que estimo no fue mi intención,
ni hacerla caer no intentaba
y le pedía mil veces perdón.
Hom la coneix?
perquè crec que l'he vist.
Caminava molt serena
i passant-me a prop meu em va somriure,
els seus ulls ben oberts m'enamoraven
i semblaven parlar-me,
per més que no l'entengués,
volia respondre-li,
volia abraçar-la,
haver-la feta meva.
Podria ser possible que qualsevol altre
notés aquesta celestial escalfor?
tan suaument dolça
que m’arribava a l'ànima i penetrava pels meus ossos,
enduent-se fins llavors el sentit dolor.
No volia que s’acabés,
però vaig sentir els seus passos
movent-se en silenci
amb voluntat fe marxar.
Per por, em vaig posar de genolls,
arribant a les seves cames primes.
l'únic que més estimava en aquell moment;
i li deia pel seu nom,
li suplicava al cel,
no trobava la pau.
Però la vaig veure plorar,
em renyava amb la mirada trista,
que pel meu egoisme
li havia condemnat a quedar-se i va sospirar.
Ara, em pregunto, és això el que buscava?
Fer mal a allò que estimo no era la meva intenció,
ni tan sols fer-la caure no intentava
i li vaig demanar mil vegades perdó.