homenatge

Journal

En

I am glad to be able to present this project. It is a collective one, realized together with colleag*ues from the Institute for Romance Studies. What was the occasion? Well, unfortunately a dear professor passed away last sommer. That made us want to do something in his memory, something to dedicate to him, to his enthusiasm in teaching, to the motivation and interest he raised in us, in order to respond to his devotion as a professor.

So, we agreed that during the long summer, each one of us would dry flowers, because Professor loved flowers, we looked for a Catalan poem, since he was a Catalan and interpreted that poem into Spanish in our turn. Materials, like cotton and leather, were meticulously sewed together and likewise the dried flowers were sewed and glued with the idea of preserving that freshness they once had.

With this I would like to thank my colleag*ues for their trust and dedication: dear Marie-Ann, Bianca, Ines, Nalan, Daniel, Raphael, Sari and Flora thank you!!

Cat

Tinc el goig de poder presentar aquesta obra col·lectiva, realitzada amb companys de l'Institut de Romanistik de Viena. Quin és el motiu ? Malauradament es tracta de la mort d’un molt estimat professor el passat mes de juliol. Això ens va portar a fer una obra a la seva memòria, a la seva il·lusió per la docència, a la motivació i l'interès que va despertar en nosaltres, per a respondre a la seva devoció com a professor.

Així doncs, vam acordar que durant el llarg estiu, cadascú de nosaltres assecaríem flors, perquè al professor li encantaven les flors, varem buscar un poema català, ja que ell era català, i varem escriure també aquest poema en castellà. Els materials, com el cotó i el cuir, es van cosir minuciosament i, de la mateixa manera,
les flors seques que es van cosir i enganxar amb la idea de conservar aquella frescor que tenien abans.

Voldría agrair als meus companys la seva confiança i dedicació:
benvolguts Marie-Ann, Bianca, Ines, Nalan, Daniel, Raphael, Sari i Flora, moltes gràcies!!

Como Ulises luchando con la ola,

como ese pulpo arrastrado fuera,

y la roca bruta

llena de pieles,

aquella pesadumbre le recorría el cuerpo,

se le metía adentro,

rompiendo su barrera,

dejándole apenas

tiempo

que la muerte

viniera.

Abrumado de lucha, a pesar de todo, se

desprendía hacia un mundo más superior

y le veíamos yendo, recorrer camino,

pisando tierra cerca,

hermoso,

vencedor.

Al professor Carles Battle i Enrich,

noviembre 2024

Impressum